Una altra opció correspon a les residències-llars per a la tercera edat. En general, aquesta opció és mal vista per moltes persones grans que mantenen una certa autonomia, ja que l’associen als antics i deshumanitzats asils on calia enfrontar-se a una constant degradació física i mental sense que es fes res per a millorar-ne la qualitat de vida. Per descomptat, aquest tipus d’idees negatives té la seva justificació segons el lloc triat, però en els darrers temps les residències per a persones grans s’han humanitzat considerablement i el seu funcionament és regulat i controlat per les autoritats sanitàries que n’asseguren el nivell de qualitat.

Aquesta mena de residències presenta diversos avantatges, ja que, per exemple, garanteixen serveis especialitzats d’assistència segons les necessitats de cada cas, i permeten la convivència entre persones de la mateixa edat, amb tot el que implica pel que fa a la possibilitat d’expressar-se i comunicar-se amb els altres, o fins i tot de participar en activitats culturals.