En condicions normals, tot ésser humà té un cert grau d’impuls o desig sexual, que se sol anomenar també libido; aquest impuls sexual genera en la ment de l’individu fantasies sexuals, l’indueix a cercar situacions eròtiques o el fa receptiu a aquestes. Si bé, com veurem, en el desencadenament de la resposta sexual humana són molt rellevants els estímuls d’índole psicològica, en l’impuls o desig sexual de base intervenen certs factors biològics.

En definitiva, el desig sexual té, doncs, un substrat biològic, ja que depèn en primera instància del funcionament de diversos circuits i nuclis cerebrals. Tot i que encara no s’ha pogut determinar si existeix algun nucli específic encarregat de regular l’activitat sexual, i encara que en certa manera en aquesta activitat estan involucrats tots els nivells del sistema nerviós central, hom creu que el principal mecanisme regulador està localitzat en la part més primitiva del cervell, en l’anomenat sistema límbic.