En la dona, si bé succeeixen fets equiparables, la resposta sexual és una mica més complexa.

Durant la fase d’excitació, també sota la regulació del sistema nerviós parasimpàtic, es produeix un increment de l’aportació sanguínia a la regió genital. Tanmateix, atès que en aquest cas no hi ha cossos erèctils capaços de recollir el volum sanguini accessori, la congestió vascular genital dóna lloc a un fenomen molt diferent que en l’home, per bé que complementari en la funció de l’erecció: la lubricació vaginal. Aquesta lubricació es deriva de la intensa congestió vascular de les parets vaginals, fenomen que dóna lloc a una transsudació de líquid que prové de la circulació sanguínia i que arriba fins a l’interior de la vagina i la humiteja, amb la qual cosa es facilitarà una eventual penetració; en aquest sentit, cal destacar que aquesta lubricació no és deguda a una activitat secretòria glandular, sinó merament a l’increment de circulació sanguínia en la regió, producte de l’excitació sexual, i que serà més gran o més petit en proporció directa al grau de tensió sexual assolit.