Hom anomena necessitats plàstiques o estructurals els requeriments de matèria que l’organisme ha d’incorporar per tal que passi a formar part de les seves pròpies estructures.

Si bé alguns glúcids i lípids són emprats amb aquest fi, a la pràctica, les necessitats plàstiques es determinen bàsicament en relació a la quantitat i qualitat de les proteïnes que s’ingereixen amb els aliments, ja que la major part d’aquestes, a diferència del que succeeix amb els altres nutrients, després de sofrir transformacions en el procés digestiu, passen efectivament a formar part de les pròpies estructures de l’organisme.

Un dèficit de l’aportació proteica pot conduir, a la llarga, a un estat d’hiponutrició o de desnutrició. Per contra, un excés de l’aportació proteica pot ocasionar, a la llarga, sobrepès corporal o obesitat, ja que part de les proteïnes que s’incorporen amb l’alimentació són transformades en glúcids i lípids. Per això, a la pràctica, hom recomana que l’aportació proteica sigui igual o lleugerament superior a allò que es coneix com a dosi proteica innòcua.