En intentar d’explicar l’envelliment, en primer lloc, cal tenir en compte que es tracta d’un procés inherent a la mateixa essència de la vida, ja que absolutament tots els éssers vius compleixen un cicle més o menys semblant al dels éssers humans, que neixen, es desenvolupen, aconsegueixen un cert equilibri en les seves funcions durant el qual atenyen la màxima plenitud en la seva capacitat reproductiva i després involucionen, de manera progressiva i inexorable, envers la mort.

L’origen íntim del procés d’envelliment o, millor dit, el caràcter dels mecanismes biològics que condicionen el progressiu deteriorament orgànic que comporta el pas del temps, malgrat el fet d’haver constituït un dels interrogants que més ha interessat l’home des de l’antiguitat, continua essent un misteri. Lògicament, tant el progrés general dels coneixements científics com l’esforç específic que nombrosos investigadors han posat a tractar de resoldre aquesta qüestió, han aconseguit que es pugui determinar una sèrie de mecanismes o factors involucrats en la gènesi del procés de l’envelliment, encara que quedin molts aspectes foscos per a resoldre.