Definició

L’aturada cardíaca constitueix un trastorn agut, i sovint mortal, caracteritzat per la manca sobtada de contraccions ventriculars efectives, és a dir, capaces d’impulsar la sang cap a les artèries. Aquest trastorn pot constituir una complicació de malalties càrdio-vasculars greus i prolongades, o bé presentar-se inesperadament en persones aparentment sanes.

L’aturada cardíaca comporta la interrupció de la circulació de la sang, i per tant de l’aportació d’oxigen als teixits orgànics. Durant els primers minuts, entre 4 i 6, en una fase anomenada mort clínica, s’atura la funció de diversos aparells com el càrdio-vascular, el nerviós i el respiratori. Això no obstant, com que les cèl·lules es mantenen amb vida, si durant aquesta fase és instaurat el tractament adequat és possible de fer recuperar el malalt. Després d’aquest període, en canvi, hom entra en la fase anomenada mort biològica, en què s’esdevé la mort de les cèl·lules dels teixits vitals i, per tant, la mort de la persona afectada és definitiva.