Definició

S’anomena malaltia tromboembòlica un trastorn complex, comú a diverses afeccions, que es caracteritza per la formació de coàguls sanguinis, o trombes, a l’interior de l’aparell càrdio-vascular que, empesos pel corrent circulatori, s’insereixen en una artèria determinada i l’obstrueixen, amb la qual cosa es priva d’una aportació sanguínia adequada el sector que irriga el vas en qüestió.

La denominació de la malaltia inclou una sèrie de conceptes determinats. Així, s’anomena trombe el coàgul de sang que es forma a l’interior d’un vas sanguini o del cor, i trombosi el procés de formació de trombes. D’altra banda, és anomenat èmbol el trombe o fragment de trombe que es desprèn d’allà on s’ha originat i és empès pel corrent sanguini; i embòlia l’oclusió d’una artèria a conseqüència de l’impacte d’un èmbol.