Definició

La malaltia coronària és un trastorn molt freqüent que es caracteritza per una manca en l’aportació d’oxigen, és a dir, hipòxia, al miocardi. En general és deguda a una reducció del diàmetre de la llum de les artèries que irriguen el cor, les artèries coronàries. En els casos lleus, aquesta alteració sol ésser asimptomàtica. En canvi, en els greus, o quan s’incrementen sobtadament les necessitats d’oxigen del miocardi en unes circumstàncies determinades, provoca diverses manifestacions que es poden presentar en forma d’angina de pit, infart de miocardi o mort sobtada per fallada cardíaca.

La malaltia coronària també és anomenada cardiopatia isquèmica, denominació que fa referència als trastorns que pateix el cor a causa d’una isquèmia, és a dir, la manca d’una irrigació sanguínia adequada, i insuficiència coronària, nom que posa de manifest la manca de capacitat de les artèries coronàries per a assegurar al teixit miocàrdic una irrigació suficient.