El nadó no controla en absolut les pròpies deposicions ni l’excreció de l’orina; per això s’embruta constantment i cal canviar-lo sovint.

Durant les primeres setmanes el nounat sol fer moltes deposicions. Si se’l cria amb el pit, és freqüent que en faci una coincidint amb la mamada i com a mínim una altra en l’interval entre mamades. En total, és normal que faci unes deu deposicions o més diàries. Al principi, solen ésser de consistència molt clara, de color verdós o groguenc, i poden contenir mucositats. Freqüentment fa deposicions sobtades, i els excrements surten propulsats, si es troba nu. Més endavant, a mesura que el seu sistema digestiu va madurant, les deposicions són menys freqüents i els excrements es fan una mica més consistents i foscos.

Si es continua amb la lactància artificial, les deposicions solen ésser menys nombroses, ja de bon començament, i els excrements un xic més consistents i foscos.

L’orina també s’elimina tot sovint, en alguns casos fins a trenta vegades diàries. La quantitat que se n’elimina cada vegada pot ésser minsa, i sovint no s’adverteix fins que no es xopen els bolquers.