El terme sedentarisme, derivat de la veu llatina sedere (estar assegut), s’emprà inicialment per a designar els pobles que s’establien en una determinada àrea geogràfica per conrear la terra i criar el bestiar, en contraposició amb els pobles nòmades, que es desplaçaven constantment en cerca dels fruits silvestres o de la caça que els procuressin la manutenció. En canvi, actualment, aquest mot s’utilitza, per extensió, per a designar un hàbit de vida, tant d’un poble com d’un col·lectiu o d’un individu en particular, en què predomina la inactivitat física.

L’organisme humà, de la mateixa manera que el dels animals superiors, està preparat per a desenvolupar una intensa activitat física que li procuri el manteniment, li garanteixi un aixopluc, li permeti fer front o fugir d’un perill que l’amenaça o, fins i tot, li asseguri la seva reproducció.