La inflamació és el resultat de les reaccions defensives desenvolupades pels components de la immunitat natural en el punt de l’organisme on es produeix la invasió d’un agent infecciós. La finalitat del procés és d’activar la reacció defensiva en la zona afectada i limitar la infecció a aquesta zona per a impedir-ne la propagació. Cal, doncs, que en la zona afectada es produeixi un increment de la circulació sanguínia perquè hi pugui accedir un nombre suficient de leucòcits capaç d’afrontar l’agressió i destruir l’invasor. Les reaccions que es produeixen al lloc afectat, que constitueixen les manifestacions més evidents de la inflamació, són provocades per alguns components activats del sistema de complement i per certes substàncies alliberades en l’entorn pels mateixos leucòcits que intervenen en el procés, especialment la histamina. Aquestes substàncies produeixen una vasodilatació en la zona, és a dir, un augment del diàmetre dels vasos sanguinis locals, la qual cosa permet un major flux de sang a la zona, que adopta l’envermelliment, o rubor, típic d’una zona inflamada.