Definició

El terme leucèmia inclou una sèrie de trastorns que, si bé presenten una evolució i un pronòstic diferents, es caracteritzen per la proliferació exagerada de leucòcits, sovint atípics i anomenats en general cèl·lules leucèmiques; les cèl·lules leucèmiques s’acumulen a la medul·la òssia, n’ocupen l’espai sencer i substitueixen els elements cel·lulars normals, de manera que l’hematopoesi s’altera globalment; igualment, envaeixen altres òrgans hematologies com la melsa, el fetge i els ganglis limfàtics, i també teixits i òrgans no hematologies com el tub digestiu, les meninges, el ronyó i la pell. Les manifestacions leucèmiques són molt variades segons el cas, perquè depenen de l’alteració funcional dels òrgans que són envaïts. En general provoquen trastorns en la immunitat deguts a un defecte de leucòcits normals, anèmia per impediment del desenvolupament dels glòbuls vermells i trastorns hemorràgies derivats d’una manca de plaquetes.

Tipus

Hom classifica la leucèmia segons l’evolució que presenta i el tipus de leucòcit que és responsable de la proliferació exagerada.