Primera respiració del nadó
Tan bon punt se separa de l’organisme matern, l’infant ha de començar a respirar, per tal d’obtenir l’oxigen imprescindible per a la vida i eliminar el diòxid de carboni derivat del seu metabolisme, l’acumulació del qual és tòxica. Durant l’embaràs, l’oxigen passa de la sang materna a la sang fetal a través de la placenta, i des d’allí arriba al fetus pel cordó umbilical; de la mateixa manera, però en sentit invers, se n’elimina el diòxid de carboni. En els primers moments que segueixen el naixement, el fetus encara resta unit a la mare pel cordó umbilical, on, si es palpa, encara pot percebre’s el batec produït per la sang que circula pel seu interior. Mentre persisteixi aquest batec, al nen, no li cal respirar, perquè continua rebent l’oxigen de la mare.
VOLS VEURE TOT L’ARTICLE?
Dona't d'alta a Enciclopèdia.cat mitjançant l’enllaç https://www.enciclopedia.cat/donat-dalta
i podràs consultar gratis tots els continguts de +enciclopèdia