La rubèola és una malaltia d’origen víric fins fa poc temps molt freqüent, la incidència de la qual s’ha anat reduint a causa de la vaccinació sistemàtica que s’efectua contra aquesta malaltia durant la infantesa. Si bé és una de les malalties característiques de la infància, si no s’ha patit de nen també es pot patir en l’edat adulta.

Si es contreu durant l’embaràs, la dona presenta els símptomes comuns d’aquesta malaltia, com ara són febre, tumefacció dels ganglis limfàtics i una erupció rosada que se sol iniciar a la cara i s’estén progressivament a la resta del cos. De fet, per a la mare es tracta d’una malaltia banal que fins i tot moltes vegades és gairebé asimptomàtica i que en general evoluciona sense complicacions. Però el virus causal pot atènyer el fetus i provocar una embriopatia rubeolar, que adquireix les característiques d’una malaltia infecciosa crònica i greu que pot conduir a la mort de l’embrió, o bé al desenvolupament de diversos tipus de malformacions congènites. Fins i tot la malaltia es manté en el nounat, en general durant uns mesos, i aleshores rep el nom de rubèola congènita.