Els éssers humans duem a terme diverses activitats tant laborals com d’esbarjo en medis aquàtics, com ara el mar, la piscina, o el riu. Tanmateix, l’aigua no és el medi habitual de l’ésser humà, i en ella l’organisme es troba en condicions diferents a les que existeixen en el medi aèreo-terrestre. A més, el cos humà només es pot mantenir surant a l’aigua mitjançant un treball actiu i conscient, per la qual cosa qualsevol trastorn que alteri les funcions nervioses o musculars, encara que en el medi aèreo-terrestre pogués ésser transitori i anodí, dins l’aigua pot tenir greus conseqüències. Per aquests motius, en el medi aquàtic poden produir-se diversos tipus de trastorns, les conseqüències més greus dels quals poden ésser evitades sovint mitjançant una primera assistència adequada.

Negament

Un dels accidents més greus i relativament més freqüents que es poden produir en el medi aquàtic és el negament o asfíxia per immersió, que consisteix en la detenció de la respiració a causa de la inhalació accidental d’aigua, i al dèficit d’oxigenació sanguínia a conseqüència de la manca d’arribada d’aire als pulmons.