Les estructures que componen l’organisme humà estan adaptades a unes determinades condicions físiques i químiques, com són una determinada temperatura, grau d’humitat, acidesa o composició química. Mentre l’organisme es troba en aquestes condicions, els seus òrgans es mantenen íntegres, les seves cèl·lules romanen actives, i en el seu interior tenen lloc nombrosos processos químics i físics, necessaris per tal que el cos humà realitzi les seves funcions. Perquè aquestes funcions puguin ésser realitzades, les condicions internes del cos humà s’han de mantenir aproximadament constants. Tanmateix, les condicions de l’ambient que envolta l’ésser humà són sovint diferents de les que s’han de mantenir en l’interior de l’organisme i, a més, varien, de vegades de forma sobtada. Així, per exemple, la temperatura interna del cos humà és aproximadament d’uns 37 °C, i en canvi la temperatura ambiental sol ésser inferior i varia àmpliament. Per tal de mantenir la temperatura interna constant, i evitar que sigui modificada de manera significativa pels canvis ambientals, l’organisme disposa d’uns mecanismes reguladors de la temperatura, els mecanismes de termoregulació.