Definició origen i tipus

Rep el nom de pèrdua de consciència o inconsciència el trastorn, de divers origen, consistent en una interrupció, més o menys important o prolongada, de la capacitat que té una persona de reconèixer-se a si mateixa i el seu entorn. Bàsicament, es considera que una persona està inconscient en el moment en què no respon adequadament als estímuls externs que rep.

La pèrdua de consciència és un trastorn molt comú, que es pot presentar amb relativa freqüència en les persones que han sofert un accident o un trastorn mèdic agut. Es produeix quan s’interromp la integració en el cervell dels impulsos nerviosos procedents dels òrgans sensorials que informen de l’estat del propi organisme i de l’exterior. Pot ésser degut a trastorns originats en el mateix cervell, o també a trastorns generals que n’alteren l’oxigenació o la nutrició de les cèl·lules, i en conseqüència les inactiven.