Quan acaba de néixer, el cos del nadó és cobert per la vernix caseosa, una substància greixosa i blanquinosa que li protegeix la pell dins de l’úter i els primers dies de vida independent. Aquesta substància va desapareixent en pocs dies, absorbida per la pell o despresa en rentar l’infant.

La pell del nounat sol estar enrogida, per bé que també pot tenir una tonalitat blavosa durant les primeres hores. Alguns nadons presenten unes taques rogenques i d’altres blanquinoses, a causa d’una immaduresa dels mecanismes de regulació del diàmetre dels vasos sanguinis. Així, la pell presenta un aspecte similar al del marbre, per la qual cosa se l’anomena cutis marmorata, si bé això no té cap més transcendència. En els dies següents el color de la pell es va modificant, i a les poques setmanes sol ésser blanca o pàl·lida. Molts nadons passen per una etapa en què la pell adquireix una coloració groguenca, denominada icterícia fisiològica, que no té tampoc cap transcendència, com ja es descriu en l’apartat de malalties i trastorns del nadó, en aquest mateix capítol.