Hom anomena calazi la inflamació crònica d’alguna glàndula sebàcia de Meibom, situada a la cara interna de la parpella. La inflamació és deguda a una obturació del conducte de la glàndula que origina l’acumulació de les secrecions a l’interior.

En un primer moment, la inflamació pot semblar un mussol, és a dir, una inflamació aguda que provoca una tumef acció de la parpella. Tanmateix, però, la inflor deguda al calazi es resol al cap de pocs dies. En general, no es presenta en cap moment una tumef acció palpebral, sinó que lentament es forma un nòdul arrodonit, dur i llis, que no provoca dolor. De vegades el nòdul és extern, i sobresurt a la pell de la parpella, però en altres casos és intern, i se situa a la cara interior de la parpella. D’altra banda, pot ésser marginal, i aleshores es presenta a la vora lliure. N’és característic que la pell de la zona llisqui lliurement per la superfície del nòdul, perquè es troba situat en el gruix de la parpella.