La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients. Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica. La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís; l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupil·la per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull; el cristal·lí actua com a objectiu, ja que pot modificar la direcció dels raigs per permetre un enfocament millor; el cos vitri fa de cambra fosca, i la retina es pot comparar a la pel·lícula capaç d’enregistrar els estímuls lluminosos. De fet, hi ha encara més semblança amb un vídeo, perquè aquest aparell, a més de disposar d’un receptor, té un cable que es podria fer correspondre a les vies òptiques i un monitor comparable a l’escorça cerebral.