Les malalties que afecten l’aparell visual i els seus annexos de vegades poden ésser diagnosticades simplement a partir dels símptomes que refereix el pacient i la inspecció de les estructures oculars. És així, per exemple, quan es tracta d’un mussol, és a dir, la inflamació d’una glàndula sebàcia de la parpella. Aquest cas, però, constitueix de fet una excepció, perquè en general cal efectuar alguna prova o exploració complementària que permeti al metge de comprovar la capacitat visual o bé observar directament les estructures internes de l’ull. Hi ha nombroses proves, algunes de les quals requereixen l’ús de dispositius sofisticats. Però també hi ha altres estudis que són emprats habitualment com és l’examen de l’agudesa visual i el del camp visual, l’oftalmoscòpia o exploració del fons de l’ull i la tonometria o mesurament de la pressió intraocular.