De vegades l’infant plora immediatament després de la presa de llet, pel fet que en mamar ha empassat aire i això li causa dolor perquè li disten l’estómac. També és possible que l’aire acumulat provoqui un vòmit, de manera que s’expulsa una part de la llet ingerida.

Quan se segueix la lactància materna aquest problema és generalment degut al fet que l’infant no tanca bé la boca al voltant del mugró, i en succionar aspira aire. Per a evitar-ho, s’ha de seguir una tècnica adequada facilitant el contacte íntim de la boca amb l’arèola.

Amb la lactància artificial, la deglució d’aire pot ésser deguda a una col·locació inadequada del biberó, la qual cosa s’evita seguint una bona tècnica.

En qualsevol cas, és comú que l’infant s’empassi una mica d’aire, i en acabar la presa l’expulsa amb eructes. Per a facilitar-los convé de posar el nen dret i donar-li uns copets suaus a l’esquena. Una vegada que l’infant ha eructat ja se’l pot deixar al llit, de bocaterrosa o al costat dret. En aquesta posició es facilita la sortida de l’aire, i si el nen vomita s’evita que la matèria expulsada vagi a les vies respiratòries.