L’esplenomegàlia consisteix en l’augment de la grandària de la melsa. Hi ha persones que tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que hi hagi cap trastorn que ho justifiqui. En la gran majoria dels casos, però, l’esplenomegàlia constitueix una manifestació de diversos trastorns que la poden originar, especialment alteracions hematològiques.

L’augment de la grandària de la melsa pot ésser degut a diversos trastorns no hematologies com ara cirrosi hepàtica, mononucleosi infecciosa o paludisme. Entre les malalties de la sang que poden causar esplenomegàlia cal destacar les anèmies hemolítiques i algunes leucèmies i limfomes.

De vegades l’esplenomegàlia no causa cap tipus de molèstia. Fins i tot és possible que es decobreixi casualment quan s’investiguen d’altres trastorns que pateix la mateixa persona, relacionats o no amb aquesta alteració. De vegades, quan la melsa és molt voluminosa pot originar l’aparició d’una protuberància al costat esquerre de l’abdomen. Més habitualment, però, no es veu cap relleu abdominal, tot i que el creixement de la melsa provoca una sensació de pes o dolor al costat esquerre.