El procés de creixement i desenvolupament psicomotor, des del naixement a l’edat adulta, és continuat i progressiu. No obstant això, per a poder avaluar regularment el procés, amb la finalitat de veure si l’infant evoluciona adequadament, hom ha considerat de dividir-lo en diverses etapes. Tot i que, en realitat, el límit d’aquestes etapes és artificial i flexible, la utilitat de la divisió està a poder comprovar si, al final de cadascuna, l’infant ha assolit el creixement i s’han desenvolupat les funcions psicomotores que es consideren normals en el seu entorn social.

Es parla, doncs, de la primera infància, que abasta fins els 3 anys de vida de l’infant. Se l’anomena nadó durant el període que abasta des del naixement fins a la fi del primer mes, època crítica en què se solen manifestar els trastorns físics derivats d’un desenvolupament intrauterí defectuós; després se’l coneix com a lactant, fins als 15 mesos, i posteriorment se’l denomina bebè.