L’examen s’inicia amb una inspecció general del cos de l’infant, per tal d’observar-ne l’aspecte general i la pell, que habitualment tenen les característiques descrites en el capítol anterior.

Tot seguit, se’n pot fer una palpació acurada del crani, per a comprovar les característiques dels ossos que el formen. En néixer, els ossos del crani de l’infant encara no estan totalment desenvolupats, ni units entre si. Per això, hom pot veure les línies de separació entre els ossos i, especialment, pot palpar les fontanel·les, les zones del crani percebudes com a toves i que es deprimeixen en ésser palpades, perquè encara no s’hi ha format l’os. És especialment evident la fontanel·la localitzada a la part més alta i central del cap, que se sol tancar cap al final del segon any de vida. La resistència de les fontanel·les en ésser palpades pot indicar l’existència d’algun trastorn a l’interior del crani; així, si està molt tensa pot ésser que hi hagi algun trastorn que incrementi la pressió intracranial, com una hidrocefàlia o un hematoma intracranial.