Hom anomena feocromocitomes els tumors formats per teixits secretors de catecolamines —adrenalina i noradrenalina—, generalment localitzats a la medul·la suprarenal, que es caracteritzen pel fet que provoquen hipertensió arterial permanent o crisis hipertensives.

En general, els feocromocitomes corresponen a tumors de la medul·la suprarenal; la major part d’aquests tumors són benignes, i solament en una proporció molt petita són malignes, és a dir, capaços d’infiltrar-se pels teixits propers i propagar-se a distància. Amb una freqüència inferior, els feocromocitomes es poden desenvolupar en d’altres estructures neurològiques, localitzades en diverses parts de l’organisme, com els ganglis simpàtics paravertebrals, el cos carotidi, el cervell o l’aparell genital.

L’origen que presenten no s’ha establert clarament, per bé que en alguns casos s’ha comprovat una destacada incidència familiar, de manera que se suposa que, si més no en una certa proporció, podrien ésser deguts a alteracions genètiques hereditàries. Els feocromocitomes poden aparèixer en qualsevol edat, però en general es desenvolupen entre la tercera dècada de la vida i la cinquena.