Definició

És anomenat hipotiroïdisme el conjunt d’alteracions orgàniques que provoca una producció insuficient d’hormones tiroides. Quan aquest trastorn s’esdevé des d’abans del naixement, entre d’altres alteracions que produeix afecta la maduració del sistema nerviós i provoca endarreriment mental, i si es manté durant la infantesa causa un defecte del creixement. Quan es presenta en l’edat adulta provoca aversió al fred, cansament, lentitud de pensament i pèrdua de memòria, parla lenta i un to de veu greu, dificultat de moviments i dolors musculars, induració de la pell —que es troba pàl·lida, freda, sense arrugues ni plecs—, caiguda dels cabells, restrenyiment i pèrdua de la gana juntament amb un augment del pes corporal.

Tipus, causes i freqüència

Si bé en tots els casos d’hipotiroïdisme es produeixen una sèrie d’alteracions orgàniques similars, es diferencien bàsicament dos tipus d’hipotiroïdisme segons el moment d’aparició, pel fet que presenten conseqüències diferents: l’hipotiroïdisme congènit i l’hipotiroïdisme adquirit.