Definició

És anomenada diabetis mellitus o diabetis sacarina una malaltia crònica deguda a trastorns d’origen divers, que presenta un dèficit en la secreció pancreàtica d’insulina o un defecte de l’acció d’aquesta hormona sobre els teixits orgànics —o bé ambdues alteracions—, la qual cosa origina una sèrie d’afeccions en el metabolisme dels hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes, l’indicador més característic de les quals és la hiperglucèmia o l’increment dels nivells sanguinis de glucosa. La malaltia origina algunes manifestacions típiques, com ara polifàgia, o increment de la gana, poliúria, o increment d’eliminació d’orina, i polidípsia, o increment de la set; sense tractament, també pot originar complicacions agudes greus —un estat de coma capaç de causar la mort—, com també nombroses i diverses complicacions cròniques: trastorns renals, visuals, cardiovasculars, neurològics i cutanis, que, sense un control adequat, poden originar una notable deterioració en la qualitat de vida del malalt i constituir causa de mort.