Definició

És anomenat malaltia d’Addison o insuficiència suprarenal crònica primària un trastorn poc freqüent, generalment d’origen autoimmune, i fins fa uns anys de causa tuberculosa, a causa del qual l’escorça suprarenal no elabora hormones en quantitats suficients per a cobrir les necessitats orgàniques, la qual cosa origina manifestacions com ara debilitat, hiperpigmentació cutània, hipotensió arterial amb mareigs o esvaniments, trastorns gastrointestinals variats i alteracions psíquiques com ara irritabilitat i insomni.

Causes

L’origen de la malaltia és la destrucció de l’escorça suprarenal, que generalment s’esdevé de manera progressiva. De fet, les manifestacions de l’alteració es presenten solament quan ja no funciona el 90% del teixit glandular, ja que en aquest moment la producció d’hormones esteroides és insuficient, sobretot els glucocorticoides —com el cortisol—, i en menor mesura els andrògens i els mineralocorticoides.