Si el nadó no presenta cap trastorn que requereixi una atenció especial, es continua amb les cures habituals. Generalment es fa una neteja de la superfície del cos per a treure’n les restes de sang, membranes amniòtiques o líquid amniòtic, que podia haver quedat sobre la pell i que podrien afavorir el desenvolupament d’infeccions. La zona que es neteja amb més cura és el llombrígol, ja que es pot infectar amb relativa facilitat i produir complicacions importants. Per a evitar les infeccions, un cop net s’hi aplica un antisèptic. Actualment no se sol fer aquesta neteja mitjançant un bany per tal de no eliminar la vernix caseosa, una substància greixosa de color blanquinós que recobreix la pell del nadó. Aquesta substància, que li protegia la pell mentre era a l’interior de l’úter, també actuarà com una barrera protectora durant els primers dies de vida independent, mentre comença a adaptar-se al nou ambient. Per aquest motiu, és preferible que vagi desprenent-se per ella mateixa, la qual cosa succeeix en uns dos o tres dies.