El dolor precordial, és a dir el dolor localitzat al pit, davant el cor, és un símptoma de nombroses alteracions, tant del sistema càrdio-vascular com d’altres òrgans.

De fet, el dolor precordial més freqüent, anomenat precordàlgia psicògena no sorgeix a conseqüència d’un trastorn càrdio-vascular o d’un altre sistema orgànic, sinó que és degut a una alteració funcional, possiblement originada per un desequilibri neurovegetatiu o psicològic. Es tracta d’un dolor lleu o una molèstia poc definible localitzada en general per sota del mugró esquerre, que rarament s’irradia cap a altres regions, i que habitualment desapareix al cap d’uns minuts, o fins i tot segons. De vegades, però, el dolor és més intens, menys localitzat i es manté durant dies, i s’atenua o bé s’intensifica alternativament. Com a característiques diferencials de dolors d’altres orígens, cal destacar que la precordàlgia psicògena no presenta un ritme definit, de manera que l’aparició, la desaparició i la intensificació no es relacionen amb l’esforç i el repòs; d’altra banda, acostuma a fer-se més intensa quan es prem la musculatura que cobreix la paret anterior del tòrax.