Els exàmens visuals, és a dir, les exploracions de l’ull i les vies visuals, són útils en la diagnosi d’algunes complicacions pròpies de determinades alteracions endocrines. Si bé hi ha diverses exploracions útils en aquest sentit, de fet les més emprades són l’oftalmoscòpia, l’angiofluoroscòpia i l’examen del camp visual.

L’oftalmoscòpia o fons de l’ull consisteix en la visualització, amb l’ajut d’uns aparells especials, de les estructures intraoculars. Aquesta prova és d’importància fonamental per a l’estudi d’una de les principals complicacions de la diabetis mellitus, la retinopatia diabètica, caracteritzada pel fet que provoca diverses alteracions en la vascularització de la retina, la capa interna de l’ull. Així, l’oftalmoscòpia constitueix una de les proves realitzades periòdicament en les persones diabètiques per tal de detectar el desenvolupament de la retinopatia i poder procedir al tractament adequat que impedeixi un deteriorament de la capacitat visual.