Durant la infància i la pubertat, l’alimentació ha de complir uns requisits molt particulars. D’una banda, fins aproximadament als 2 anys d’edat, el sistema digestiu i, en general, el conjunt del metabolisme del nen no són prou madurs per a digerir, assimilar i metabolitzar de manera adequada tots els nutrients; així, doncs, a excepció de la llet materna o, si és el cas, de les llets de fórmules adaptades, la resta dels aliments han d’ésser incorporats de manera lenta i progressiva. D’altra banda, en aquestes èpoques de la vida l’organisme es troba en ple procés de creixement i, a més, l’activitat física sol ésser molt intensa; per això, l’aportació nutritiva en el nen i en l’adolescent cal que sigui, proporcionalment, més gran que en els adults. Finalment, cal destacar que durant la infància i l’adolescència es perfilen els nombrosos aspectes que defineixen l’hàbit alimentari, com ara la manera de mastegar, les preferències per determinats sabors i aliments o la quantitat de menjar que s’acostuma a ingerir.