La principal activitat d’un anticòs és unir-se específicament a l’antigen corresponent. Per això hi ha moltíssims anticossos diferents, ja que, per exemple, un sol microorganisme disposa de múltiples antígens en la superfície cel·lular. Això no obstant, la unió antigen-anticòs és només una part del procés defensiu que involucra la immunogiobuiina.

De vegades, la unió entre l’antigen i l’anticòs és suficient per a acomplir la missió encomanada a la immunoglobulina; per exemple, quan una IgG s’uneix a una molècula d’una determinada toxina elaborada per un germen i n’impedeix l’activitat perjudicial, podria deure’s al fet que en unir-se la immunoglobulina amb la molècula de toxina, li impedeix d’estimular un determinat receptor del sistema nerviós, que en aquest cas ja no podrà reconèixer la forma original de la toxina.