Les diverses reaccions del sistema immunitari es posen en marxa quan una partícula estranya qualsevol —és a dir que no forma part dels elements estructurals propis— accedeix a l’interior de l’organisme. Genèricament, les partícules capaces de desencadenar una resposta immunitària reben la denominació d’antígens. Normalment, un antigen és una molècula de natura proteica, amb una estructura tridimensional que és reconeguda específicament per certes cèl·lules immunitàries, cosa que posa en marxa els mecanismes de la immunitat adaptativa. Per exemple, el sistema immunitari no reconeix un microorganisme com a tal, sinó les diferents molècules antigèniques que el germen té en la seva superfície. Encara més: en realitat, els elements del sistema immune no reconeixen un antigen en la seva totalitat, sinó tan sols fraccions, denominades determinants antigènics, o epítops. Així, doncs, fins i tot l’accés d’una sola classe de microorganismes activarà múltiples reaccions immunitàries, cadascuna de les quals es desenvoluparà a partir del reconeixement de cadascun dels epítops que presentaran els diferents antígens.