La hidrocele constitueix un trastorn caracteritzat per la formació d’una acumulació de líquid aquós entre el testicle i l’escrot. En condicions normals, el testicle i l’epidídim es troben coberts per una membrana, anomenada túnica vaginal. Aquesta membrana és composta de dos fulls, un dels quals està adherit a la superfície del testicle i l’epidídim, mentre que l’altre s’adhereix a les parets de l’escrot. Els dos fulls es troben molt propers, normalment, i entre ells només hi ha unes gotes de líquid aquós que actua com a lubricant i permet el desplaçament del testicle en els moviments de les cames o els traumatismes. La hidrocele es produeix quan s’incrementa la quantitat d’aquest líquid, per causes diverses. De vegades apareix una hidrocele congènita, present des del naixement, deguda a un retard en el tancament de la comunicació entre l’escrot i la cavitat abdominal que es produeix en el desenvolupament fetal. En els adults es pot produir una hidrocele a conseqüència d’algun altre trastorn que alteri la reabsorció del líquid que normalment es va elaborant, o que n’incrementi la formació.