La diagnosi de les malalties que afecten els òrgans del sistema reproductor es basa en l’estudi de les manifestacions i en les dades obtingudes en l’exploració física. Tanmateix, però, per a concretar la diagnosi cal habitualment realitzar algunes proves complementàries. Aquestes proves diagnòstiques són molt diverses, n’hi ha de senzilles i d’altres de més sofisticades. Actualment hom disposa de mètodes molt específics que solament s’apliquen en casos molt concrets. A continuació es descriuen els principis de les proves utilitzades més habitualment que en general són suficients per a establir la diagnosi en la gran majoria dels casos.