Durant el primer semestre de vida, l’infant no és capaç de desplaçar-se voluntàriament des del lloc on se l’ha deixat. Als 6 mesos, alguns nens ja aconsegueixen de desplaçar-se una mica, arrossegant el cos amb l’ajut dels braços; encara es tracta, però, de moviments molt desordenats i poc efectius.

L’infant no té, realment, cap motivació per a desplaçar-se fins als 7 mesos d’edat, quan ja és capaç de reconèixer els objectes que l’envolten, i d’agafar-los. A partir d’aquesta edat, ja tendeix a desplaçar-se amb una intencionalitat, per bé que sovint els primers intents que realitza tenen com a resultat que es desplaci, precisament, cap al cantó contrari d’on volia anar.

Cal afavorir la lenta maduració de la capacitat de desplaçar-se, d’acord amb el nivell de desenvolupament psicomotor en general. Encara que l’infant ja sigui capaç de sostenir-se dempeus, és inútil —fins i tot contraproduent— pretendre que camini, si ell no ho intenta espontàniament. Cal tenir present que no s’ha de posar l’infant dret perquè comenci a caminar, ja que ell mateix s’alçarà quan se senti segur.