Els reflexos primitius tendeixen a desaparèixer, substituïts per moviments voluntaris; però durant els primers mesos encara en conserva alguns. Al mes d’edat, per exemple, quan se li tomba el cap, tendeix a estendre l’extremitat superior del mateix costat i a flectir-ne l’altra. En aquesta edat, encara conserva el potent reflex de prensió i, si se li posa un dit al palmell de la mà, l’agafa amb força. No obstant això, no és capaç d’agafar voluntàriament un objecte.

L’activitat en què és més evident l’adquisició de la capacitat d’efectuar moviments voluntaris és la manipulació. Als tres mesos, ja sol haver-se’n perdut el reflex de prensió, i l’infant ja intenta agafar voluntàriament els objectes que hom li acosta. Si se li posa un objecte a la mà, és capaç de sostenir-lo bé i jugar-hi, i sovint se’l posa a la boca.