Definició

És anomenada obstrucció urinària qualsevol alteració que origini una interrupció del flux d’orina en un punt determinat del seu curs per l’interior de les vies urinàries, des dels calzes renals fins a l’exterior.

La denominació uropatia obstructiva inclou una sèrie de trastorns que poden aparèixer a conseqüència d’una obstrucció urinària, a causa de l’acumulació d’orina a la part de l’aparell urinari situada per sobre del punt d’obstrucció.

El terme retenció urinària és emprat per a fer referència a un tipus d’uropatia obstructiva que consisteix en la impossibilitat —completa o parcial— d’evacuar l’orina continguda a la bufeta, a causà de l’existència d’una obstrucció en el trajecte de sortida de la bufeta o en el de la uretra.

Tipus

Hom diferencia diversos tipus d’obstrucció urinària segons el grau d’obstrucció, el temps en què es desenvolupa el trastorn i el nivell del sistema urinari en què es produeix.