Definició

És anomenat síndrome nefròtica un trastorn de la funció renal que pot ésser causat per diverses afeccions del ronyó i que es caracteritza per l’aparició d’un conjunt d’alteracions, entre les quals destaquen els edemes, o la formació d’acumulacions de líquid per sota de la pell, la proteïnúria massiva, o l’eliminació massiva de proteïnes amb l’orina, i la hipoproteïnèmia, o la davallada del nivell de proteïnes en la sang.

Causes i tipus

L’origen íntim de la síndrome nefròtica consisteix en la producció d’una alteració de la permeabilitat del glomèrul renal, la qual cosa permet el pas massiu de proteïnes als túbuls, i origina per tant l’eliminació massiva de proteïnes amb l’orina. Aquesta alteració bàsica és deguda a una lesió de la membrana basal dels capil·lars glomerulars, que pot ésser causada per diverses malalties. Segons la malaltia causant, hom diferencia fonamentalment dos tipus de síndrome nefròtica: la síndrome nefròtica primària i la síndrome nefròtica secundària.