Definició

És anomenada insuficiència renal la disminució o pèrdua de la capacitat funcional dels ronyons. Aquest trastorn, que pot ésser temporal o permanent, es caracteritza per una reducció notable de la filtració de la sang als glomèruls renals, la conseqüència de la qual és un augment dels nivells sanguinis d’urea i d’altres productes de rebuig. Aquesta afecció pot ésser deguda a nombroses causes, i origina una fallada més o menys global de les funcions del ronyó, que ocasiona nombroses alteracions en tot l’organisme i, sense tractament adequat, pot constituir causa de mort. En els casos més avançats, el tractament requereix l’aplicació de diverses tècniques per a substituir la funció dels ronyons malalts, com l’hemodiàlisi, o la pràctica d’una trasplantació renal.