És anomenat reflux vesicoureteral un trastorn congènit caracteritzat per una anomalia del mecanisme valvular que normalment impedeix el reflux d’orina en sentit ascendent, de la bufeta a l’urèter.

En general, l’urèter travessa de forma obliqua la paret de la bufeta urinària, i la contracció de la musculatura vesical tanca el pas per aquest trajecte submucós, alhora que impulsa l’orina en sentit descendent. El reflux vesicoureteral és degut generalment a una debilitat de la musculatura vesical, de causa congènita, que ocasiona una deficiència en aquest mecanisme d’oclusió de la desembocadura de l’urèter. També es pot presentar un reflux per altres causes, com ara una implantació anòmala de l’urèter, deguda a una alteració congènita; una obstrucció urinària infravesical que ocasioni un augment de la pressió de la bufeta urinària; o les infeccions urinàries repetides, que poden ocasionar una distorsió de l’orifici ureteral. No és ben conegut el mecanisme d’herència del reflux per causa congènita, però els familiars d’una persona que en pateix presenten una major predisposició a patir-ne que d’altres persones.