La pèrdua de consciència i l’aturada càrdio-respiratòria són menys freqüents en els nens que en els adults, però no són trastorns excepcionals. La pèrdua de consciència per aturada càrdio-respiratòria en la infància sol ésser fruit d’un accident, per exemple un accident de trànsit, una intoxicació accidental, l’ofegament per immersió, o una aspiració de cos estrany. Una altra causa d’aturada càrdio-respiratòria en la infància és la síndrome de mort sobtada del lactant, descrit detalladament en el capítol dedicat a la infància.

La seqüència d’actuació que cal seguir per tal de diagnosticar i tractar una pèrdua de consciència i una aturada càrdio-respiratòria en un nen és la mateixa que en un adult, però s’han de modificar algunes maniobres per tal d’adaptar-les a les característiques anatòmiques i fisiològiques de l’organisme infantil. Aquestes característiques són especialment diferents fins als 7 anys d’edat, per la qual cosa a partir dels 8 anys totes les maniobres poden ésser efectuades ja com si es tractés d’un adult.