A partir del primer dia d’abandó del tabac, cal procurar anar tornant a poc a poc a una activitat quotidiana completament normal, que no requereixi modificacions permanents dels hàbits personals. El ritme en què es faci aquesta adaptació a una vida normal sense tabac és variable per a cada persona, i cal que sigui regulat per ella mateixa a mesura que vagi comprovant que és capaç de mantenir-se sense fumar en situacions en què abans fumava.

Els únics hàbits que han de quedar definitivament eliminats són els que eren deguts exclusivament a la necessitat de fumar. Així, per exemple, l’exfumador podrà estalviar determinades pauses en la feina que feia exclusivament per a fumar, i en el descans d’una conferència no li serà imprescindible sortir fora de la sala per fumar.