Un dels arguments adduïts amb més freqüència per a no deixar de fumar és la manca de voluntat. Molts fumadors assumeixen els efectes nocius del tabac, però justifiquen el manteniment de l’hàbit al·legant una impossibilitat personal per a controlar els impulsos que involuntàriament els impel·leixen a fumar. Generalment, aquest argument es basa en la idea que la força de voluntat és una característica individual pròpia de cada persona, i que ella mateixa, pels seus propis mitjans, no la pot modificar.

Tanmateix, les teories psicològiques actuals refusen l’existència d’una suposada força de voluntat inherent a una persona i immodificable. En canvi, es considera que la força que fa possible que unes persones deixin de fumar i d’altres no depèn de la motivació que tinguin per a abandonar el tabac. En definitiva, es considera que el principal mecanisme que mou els éssers humans a emprendre voluntàriament determinades accions i a completar-les amb èxit és la motivació. Si una persona té clars els motius pels quals realitza aquesta acció i els considera positius pot aconseguir vèncer dificultats que d’altra manera consideraria insalvables.