L’aparell genitourinari modifica igualment l’activitat que li correspon.

El fet més destacable és que els ronyons perden pes i la funció renal disminueix de manera progressiva. Així, mentre que en l’adult jove ambdós ronyons pesen uns 300 g, als 60 anys en pesen 250, als 70 uns 230 i cap als 80 anys uns 190 g. Entre d’altres modificacions anatòmiques cal destacar la pèrdua de nefró o l’engruiximent de la membrana filtrant de la sang. En definitiva, disminueix fins a un 50% el flux sanguini renal i disminueix en un 40 a 45% el filtratge glomerular. Tanmateix, però, en condicions normals tot plegat no comporta cap perjudici, ja que el gran potencial del funcionament renal fa que sigui suficient una activitat relativa per a mantenir en condicions adequades l’elaboració d’orina. És clar que, si es produeix alguna mena d’insuficiència renal per qualsevol raó, la capacitat de recuperació de la persona d’edat és inferior. En aquest sentit és fonamental la prevenció d’alteracions renals consegüents a una hipertensió arterial incontrolada, o qualsevol trastorn que produeixi una obstrucció en les vies respiratòries de l’eliminació d’orina.