Igualment, s’aprecien modificacions en l’alçada, que són conseqüència dels canvis generats per l’edat en l’aparell locomotor. A causa de diversos factors que incideixen en el teixit ossi, la talla disminueix en la vellesa, fins a 10 cm o fins i tot més en relació a l’altura màxima atesa en l’edat adulta. L’origen d’aquesta disminució de l’estatura es basa fonamentalment en els canvis que experimenta el metabolisme del teixit ossi que, encara que no ho sembli, manté una activitat constant. En la persona jove i en l’adult, el teixit ossi es renova de manera permanent, de manera que, alhora que hi ha cèl·lules que destrueixen el teixit ossi desvitalitzat, n’hi ha d’altres que el renoven, i mantenen així un equilibri entre ambdós processos. En canvi, en la persona d’edat aquests cicles es modifiquen, de manera que la destrucció del teixit ossi és superior a la renovació. Aquest procés origina el trastorn anomenat osteoporosi, que consisteix en una pèrdua de la densitat del teixit ossi, que passa a tenir una inferior quantitat de massa òssia en la mateixa unitat de volum, de manera que, amb el pas dels anys, els ossos tenen menys matriu proteica i calci.