La pell i els seus annexos presenten una de les manifestacions més evidents del procés d’envelliment, no tant perquè són les més precoces, sinó perquè són les més externes i fàcilment visibles. Al cap i a la fi, l’aparició d’arrugues ha esdevingut sinònim d’envelliment, per bé que de manera estereotipada, ja que és del tot normal que es comencin a formar en plena edat adulta o fins i tot en la joventut. El seu origen correspon, bàsicament, a una disminució del greix subcutani, un aprimament del derma i una pèrdua de les fibres elàstiques de l’epidermis. Així, és ineludible que amb el pas dels anys es produeixi una progressiva atròfia cutània, i que per tant es manifestin les clàssiques arrugues, especialment a la cara, el coll i les mans. A la cara, apareixen arrugues al front, tant horitzontals com verticals; en la regió temporal, al costat de l’angle extern dels ulls; a la parpella inferior, també se’n desenvolupen i originen l’aparició de "bosses"; finalment, s’incrementen els solcs presents entre el nas i els llavis, i entre aquests i la barbeta.