La sèrie de fenòmens que s’esdevenen repetidament durant els batecs del cor són anomenats cicle cardíac. El cicle cardíac és, bàsicament, el període comprès entre el final d’una contracció i el final de la contracció següent. Alhora, aquest període inclou una fase de relaxació del miocardi ventricular, anomenada diàstole, i una fase de contracció també del miocardi, que rep el nom de sístole.

Durant cada cicle cardíac, a l’aparell càrdio-vascular s’esdevenen una sèrie de fets a partir dels quals uns volums equivalents de sang es desplacen d’un segment a l’altre dels circuits pulmonar i sistèmic. Aquests desplaçaments són possibles gràcies a l’especial anatomia de l’aparell càrdio-vascular, a l’acció del cor com a bomba impulsora i, en definitiva, a les diferències de pressió que hi ha entre els diversos segments i les cavitats dels circuits pulmonar i sistèmic. El circuit sistèmic necessita pressions més elevades que el circuit pulmonar, sobretot perquè segueix recorreguts més llargs. Però les diferències de pressió entre els diversos segments d’ambdós circuits efectuen una funció semblant.